Romaji

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

En japonès, romaji (ローマ字 rōmaji, literalment 'caràcters romans') es refereix a l'alfabet llatí. Habitualment se sol emprar aquest terme per referir-se a la transliteració de la llengua japonesa en lletres llatines, que sovint s'empra simultàniament als kanji i kana.

El romaji pot ser emprat per diverses raons. Entre d'altres:

• Noms japonesos en senyals i rètols per a la comprensió dels no-parlants de japonès;
• Transcripció de noms de persones, empreses o llocs japonesos per ser emprats fora del Japó;
• Diccionaris i llibres de text per a estudiants de l'idioma japonès;
• Èmfasi tipogràfic, sovint usat en publicitat o en portades de llibres, i en aquest sentit amb un ús similar al katakana;
• Inclusió dins d'un text en japonès (en el que s'usen simultàniament kanji i kana) de noms de persones, empreses o llocs no-japonesos i dels que se'n vol donar la grafia original.

Hi ha diversos sistemes diferents de romanització. Els tres més comuns són el Hepburn, sobretot la variant anomenada Hepburn Revisat, que inclou el marcatge de les vocals llargues i de les separacions de mots en casos de possible confusió; el Kunrei-shiki (ISO 3602); i el Nihon-shiki (ISO 3602 estricte).

El Kunrei-shiki (訓令式), també conegut fora del Japó com a Monbushō (文部省, nom antic del Ministeri d'Educació i Cultura Japonès, actualment anomenat 文 部 科学 省 Monbu-kagakushō, Ministeri d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia) és el sistema oficial de facto i el que s'ensenya a les escoles japoneses, malgrat que és molt més estesa la romanització Hepburn Revisada, usada fins i tot per agències públiques o estatals del Japó.